La gestió de residus és un camp regulat per diversos estaments internacionals, nacionals i autonòmics:
- A l’àmbit europeu, la directiva que estableix com s’han de gestionar els residus als països membre és la Directiva marc de residus. Aquesta directiva, entre altres qüestions, estableix que s’ha de tractar el 100% dels residus, d’acord amb la jerarquia de gestió següent:

- A l’Estat espanyol, la legislació bàsica sobre residus és la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sols contaminants, que transposa la Directiva 2008/98/CE. Aquesta llei, entre altres qüestions, prescriu que els productors de residus s’han de fer càrrec de la gestió a través de dues opcions: participant en un sistema integrat de gestió (SIG) o aportant el cost de la gestió als sistemes públics.
- El II Pla nacional integrat de residus 2008-2015 (II PNIR), aprovat per acord del Consell de Ministres del 26 de setembre del 2008. Aquest pla recull els objectius de prevenció, reciclatge, altres formes de valorització i eliminació de residus, i els mitjans per aconseguir-los.
- També és important el Decret legislatiu 1/2009 de 21 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora dels residus, modificada per la Llei 9/2011 de promoció de l’activitat econòmica, del 29 de desembre.
- Catalunya té plans propis en matèria de residus, on es recull com ha de ser el sistema de gestió de residus municipals i es coordinen les actuacions de les administracions locals que fan la recollida i el tractament.
Els plans i programes de residus es basen en la jerarquia europea i en principis com potenciar el consum sostenible i la reducció de residus, aplicar mesures de prevenció, implantar la recollida selectiva d’orgànica a tot Catalunya, incrementar l’eficiència en la recollida selectiva, tractar la fracció resta (tot allò que no es recull selectivament) i reduir el desplaçament de residus reordenant els fluxos actuals.